Mocions que presentem al proper ple (1 de desembre)

Al ple de l’Ajuntament de Figueres del mes de desembre presentem dues mocions: una sobre la necessitat d’analitzar el preu del lloguer i evitar els preus abusius, i l’altra sobre la reivindicació d’uns pressupostos socials de país (que actualment s’estan tramitant al Parlament de Catalunya) i una fiscalitat progressiva.

MOCIÓ DEL GRUP DE COMPROMÍS D’ESQUERRES PER FIGUERES RELATIVA AL LLOGUER ABUSIU

Segons dades del Consell General del Poder Judicial, en el primer trimestre del 2016 s’han produït 2.449 desnonaments per lloguer a Catalunya, 27 al dia, situació provocada tant per la crisi econòmica que ens assetja, on moltes persones i famílies no disposen d’ingressos per una vida digna, com per l’espiral inflacionista i especulativa del mercat de lloguer.

D’altra banda, els preus dels lloguers d’habitatges s’incrementen de forma significativa – i molt per damunt del mercat mitjà de lloguer- en ciutats com Barcelona i d’altres centres turístics per raó de la pressió dels apartaments turístics -legals o il·legals- i en general per raó del retorn a les temptacions de l’especulació immobiliària, que es veu afavorida per les lleis liberalitzadores dels arrendaments urbans que possibiliten terminis de lloguer molt curts, la qual cosa provoca una gran inestabilitat residencial.

Front a aquesta pressió del mercat dels arrendaments urbans, els llogaters es veuen afectats en els seus ingressos per la precarització laboral i la congelació o reducció de salaris, el que fa que s’incrementi el nombre de persones i famílies que estan afectades d’exclusió residencial, és a dir que tot i treballar no poden trobar lloguers assequibles.

Tenint molt present l’esclat de la bombolla del mercat hipotecari, on la ciutadania ha internalitzat els seus costos, i per tal d’evitar repetir aquest drama, urgeix actuar en el mercat de lloguer per tal que aquest doni satisfacció a les necessitats de la ciutadania amb major risc d’exclusió residencial, de forma immediata, i a la llarga per tothom, de manera que les persones i famílies treballadores de totes les edats i condicions, puguin continuar vivint a la ciutat o el poble i no es vegin expulsades.

La situació del mercat de lloguer lliure al nostre país és especialment alarmant, doncs hi ha molts pocs habitatges disponibles, i especialment el parc d’habitatge públic de lloguer és molt reduït en comparació a països del nostre entorn. Així, tot i que es millorin i ampliïn les polítiques del parc social d’habitatge i d’habitatge protegit -públic o privat- així com les ajudes al pagament de lloguers i de mobilització d’habitatge buit, cal combinar-ho amb una política que ens permeti estabilitzar els preus del mercat de lloguer i facilitar-ne l’accés a tots els sectors socials amb una mínima renda disponible, que no necessàriament s’han de veure acollits al règim de lloguer social o assistencial.

Atès que els veïns i veïnes dels barris amb rendes més baixes han de realitzar un major esforç econòmic per pagar el lloguer, més d’un 25% d’ingressos front el 12% d’ingressos que es destinen a pagar el lloguer als barris amb rentes més elevades.

Atès que el 90% dels desnonaments dels pobles i ciutats es produeixen als barris populars i estan relacionats amb la impossibilitat de les unitats familiars de fer front al pagament del lloguer. I que tanmateix, la Llei d’emergència habitacional de Catalunya no preveu cap mesura orientada a impedir lloguers abusius.

Atès que les ciutats europees amb majors tensions entre el preu del lloguer i el nivell de rendes de la població disposen de normatives orientades a impedir “lloguers abusius”.

Atès que l’existència d’un mercat de lloguer assequible i que atorgui estabilitat als llogaters és clau per al bon ús dels habitatges, per facilitar la creació de llocs de treball i per impedir l’expulsió del veïnat.

En virtut d’aquestes consideracions, el grup municipal de Compromís d’Esquerres per Figueres proposa al Ple l’adopció dels següent

ACORDS

Estudiar i analitzar el mercat de lloguer a Figueres i les necessitats existents, i reforçar si s’escau, la dotació de recursos econòmics a les famílies empadronades a la ciutat que es trobin en situació de risc de pobresa i que no poden atendre el pagament del lloguer.

Instar el govern de l’Estat a que reguli el mercat privat de lloguer impedint increments indiscriminats en el preu dels lloguers per evitar noves bombolles immobiliàries, o en el seu cas, què doti d’autonomia i capacitat als ajuntaments per vincular la pujada del preu dels lloguers amb el nivell de rendes de la població i les característiques de l’habitatge i del barri.

Instar al govern de l’Estat a que derogui aquelles modificacions de la llei d’arrendaments urbans de l’any 2013, clarament restrictives per als drets dels arrendataris.

Instar el govern de la Generalitat a què la futura Llei de Mesures de Protecció del Dret a l’Habitatge inclogui la definició de lloguer abusiu, entès com: el lloguer de finca urbana destinada a habitatge habitual amb una renda que suposi per l’arrendatari un esforç econòmic superior al 30% dels ingressos mitjans de les llars del municipi on s’ubica l’habitatge, sempre i quan l’habitatge hagi estat inscrit, o sigui susceptible d’inscripció en el Registre d’habitatges buits i d’habitatges ocupats sense títol habilitant, estigui situat en una àrea de tanteig i retracte dels apartats 1 i 2 de l’article 15 de la Llei 18/2007, de 28 de desembre, del dret a l’habitatge. Tanmateix, es considerarà abusiu el lloguer, per grans tenidors d’habitatges i als que siguin propietat de fons de titulització d’actius, i en els casos de transmissions d’accions o participacions de societats mercantils dedicades majoritàriament a la promoció o gestió de patrimonis immobiliaris.

Incorporar a la llei del dret a l’habitatge una nova infracció greu consistent en la “concertació de lloguers abusius” definit en els termes descrits anteriorment.

Traslladar els presents acords al govern de l’Estat espanyol, als grups polítics del Congrés i Senat, al Departament de Governació, Administracions Públiques i Habitatge, als grups polítics del Parlament de Catalunya i a les entitats municipalistes de Catalunya

RS_habitatge

 

MOCIÓ DEL GRUP MUNICIPAL DE COMPROMÍS D’ESQUERRES PER FIGUERES PER UNS PRESSUPOSTOS SOCIALS I UNA FISCALITAT PROGRESSIVA

Els darrers estudis realitzats al nostre país ens indiquen que la situació de pobresa, no s’ha redreçat, malgrat les crides a l’optimisme basades en un presumpte creixement econòmic, que en cap cas està comportant millores en les condicions materials de vida per a la majoria de la ciutadania. Sens dubte les xifres més colpidores són de pobresa entre els menors de 16 anys, avui a Catalunya hi viuen  492.000 infants en risc de pobresa, un 7,2% més que l’any 2008. La taxa AROPE ens indica que a Catalunya el 23’5 % de la població es troba en risc de pobresa i d’exclusió social, més de 1 milió i mig de persones.   

La realitat és que patim una situació d’emergència social que s’expressa a través d’unes dades molt alarmants causades per l’atur, la precarietat dels llocs de treball de nova creació i per la consolidació de les retallades en drets socials i laborals.

També ens indiquen que, a més a més de  pobresa i risc d’exclusió social, s’incrementen les desigualtats i apunten a una cronificació de la pobresa severa:

A Catalunya :

  • Hi ha 603.600 persones a l’atur, de les quals el 58,3% corresponen a atur de llarga durada. Només el 27,8% de les persones en atur rep algun tipus de prestació.
  • Hi ha 218.000 llars catalanes on tots els seus membres són a l’atur.
  • Hi ha 103.000 famílies que viuen sense ingressos
  • S’ha incrementat la taxa de risc de pobresa en el treball ja que l’11,7% de les persones que treballen a Catalunya cobren salaris per sota del llindar del risc de pobresa
  • 43 famílies desnonades cada dia i 480.000 pisos buits.
  • Un 8,7% de la població no pot escalfar casa seva.

Tanmateix, la societat catalana és cada vegada més desigual. Es dóna una creixent polarització social: els rics són cada vegada més rics, els pobres cada vegada més pobres, i les classes populars i treballadores s’afebleixen. En xifres, el 20% de la població més rica acumula 6,5 vegades més recursos que el 20% més pobre.  Això no havia estat mai així ja que abans de la crisi i de les retallades, els nivells de desigualtat a Catalunya eren inferiors a la mitjana europea.

La desigualtat i la manca de polítiques públiques per fer-hi front augmenten la vulnerabilitat entre els col·lectius que ja ho patien: les dones, especialment les que tenen cura dels seus fills, les persones migrades, les persones  joves que ja no és que no es puguin emancipar sinó que estem assistint al seu exili per manca d’oportunitats laborals.

Constatem doncs, que la crisi no està afectant-nos per igual a totes les catalanes i catalans. Hi ha un clar biaix que s’explica, no per la crisi sinó perquè aprofitant-la s’ha apostat per l’aplicació de retallades en polítiques socials i  d’una  fiscalitat injusta que ha beneficiat  a qui més te . A Catalunya les rendes altes paguen menys impostos que les rendes baixes com indica el tram autonòmic de l’IRPF, Catalunya manté una pressió fiscal més baixa que la mitjana de comunitats autònomes per a les rendes superiors a 100.000 euros. Fins a nou autonomies tenen uns tipus d’IRPF més alts per a les rendes superiors a 100.000 euros. Per contra, les rendes catalanes més baixes si que pateixen una pressió fiscal dos punts més alta que la mitjana autonòmica. Catalunya és, amb diferència, la comunitat on paguen més IRPF: en el tram autonòmic de rendes fins a 20.000 euros el tipus ascendeix al 12%.  En  termes generals la pressió fiscal a Catalunya és del 31,8%, a Espanya del 32,4 i a la UE-28 del 39,1%.

A la vegada, la despesa en protecció social sobre el PIB és a Catalunya (21,0%) inferior a la de Espanya (25,5%) i queda molt per sota de la Unió Europea (28,6%).  

En aquest context, els Ajuntaments han estat i són el dic de contenció que ha permès aturar els impactes de la crisi sobre les persones i han abordat les situacions de  pobresa a través d’uns Serveis Socials, avui desbordats, i aplicant amb valentia plans de rescat social destinats als col·lectius de risc social. Actuacions molt sovint en la soledat institucional amb l’objectiu de cobrir els drets fonamentals de les persones en situació de risc d’exclusió: el dret a l’alimentació, el dret a l’habitatge, el dret a l’educació, el dret al treball i el dret a l’autonomia personal i a la salut. Per contra la resposta per part del Govern català a les necessitats de la població més vulnerable no són prou adequades, ni suficients.

S’evidencia doncs una manca d’equitat en el repartiment dels costos socials i institucionals de la crisi i cal redreçar-ho.

En aquest context social la necessitat de l’aprovació de la llei de la Renda Garantida de Ciutadania adquireix un caràcter de prioritat, d’aquí deriva el seu caràcter de mandat al Parlament, i d’obligació inexcusable per al govern de la Generalitat com a mesura estructural i urgent.

Volem una Catalunya on la vida sigui digna de ser viscuda on les necessitats bàsiques estiguin cobertes i garantides per drets i amb pressupost.

En virtut d’aquestes consideracions, el grup de Compromís d’Esquerres per Figueres  proposa al ple els següents

Acordem:

  1. Exigir al Govern de la Generalitat que en els pressupostos del 2017 es presenti un projecte de Reforma fiscal per canviar la política fiscal actual injusta i generadora de desigualtat per una fiscalitat justa i progressiva amb l’objectiu que qui més te més pagui, orientat a assolir un sistema fiscal més just i progressiu que permeti ampliar els recursos fiscals propis per atacar l’emergència social i la desigualtat a partir de:
  1. Modificació del tram autonòmic de l’Impost sobre la Renda de les Persones Físiques amb l’objectiu de reduir els tipus mínims, suavitzar els tipus de les rendes mitjanes i incrementar els tipus de les rendes més altes.
  2. Modificació de l’Impost de Successions i Donacions per a retornar als nivells d’ingressos del 2008, a partir d’una reducció significativa i selectiva dels beneficis fiscals derivats de la normativa catalana.
  3. Modificació de l’Impost de Patrimoni, establert en el Decret Llei 7/2012, per tal que gravi de manera més intensa els grans patrimonis com a pas previ i transitori a l’establiment d’un Impost de grans fortunes.
  4. Millora de les figures impositives i de la seva capacitat de recaptació pel que fa referència a la imposició mediambiental, amb una especial incidència en el desenvolupament de les previsions de la Llei de Finançament del Transport Públic de Catalunya.
  5. Revisar els diversos beneficis fiscals que aplica la Generalitat i eliminar aquells que són clarament regressius.
  6. Millorar la gestió tributària amb relació a l’impost sobre els habitatges buits establert per la Llei 14/2015.
  7. Recuperar l’impost sobre dipòsits bancaris, definit per la Llei 4/2014, de 4 d’abril, de l’impost sobre els dipòsits en les entitats de crèdit.
  8. Aprovar la llei de la Renda Garantida de Ciutadania per a la seva implementació durant el 2017 i que el pressupostos 2017 incloguin partida suficient per a la seva aplicació efectiva.
  9. Traslladar els presents acords al Departament de la Vicepresidència i d’Economia i Hisenda, els grups polítics del Parlament de Catalunya i les entitats municipalistes de Catalunya.

RS_rendagarantida

Anuncis